SOBRE EL BLOG

Un poti-poti d'emocions, una amanida russa de paraules, un conglomerat d'idees, un univers de sensacions —ull amb la flipada— un calaix de sastre de recursos literaris mal utilitzats, una amalgama d'opinions poc formades... En definitiva, un cuscús de restes que no li donaries ni al gos. Tot això i molt més ho trobareu en aquest blog. I jo em pregunto: hi pot haver un millor inici, que una metàfora agafada amb pinces? Tots convindrem que no.

Serà un cuscús perquè no he plantejat una estructura unitària amb un mínim de sentit per això. No hi ha uns ingredients predeterminats, no saps que porta, però te'l menjaràs igual. Perquè és fresc, exòtic i sobretot perquè duu tal quantitat d'ingredients que, per força, un t'agradarà. També ho presento en format blog, una plataforma pràcticament centenària, igual igual que la cultura bereber —us he avisat que s'agafava amb pinces—.
És important, en aquests casos, anar a poc a poc i sense pretensions. Per la qual cosa començaré fent un cuscús cada quant em vingui de gust —no té res a veure amb què sigui una mica mandrós—. Tot tenint en compte que ja tinc preparat un principi de caldet per les properes publicacions. No vull enganyar a ningú, no vindria a ser precisament el caldo de l'àvia. Més aviat un de precuinat. Però, igual que l'avecrem, compleix perfectament amb la funció de succedani, t'emplena la panxona i et dóna sensació de satisfacció, però el que és alimentar, no alimenta gaire.

Els ingredients?

Un substrat comú —on ens trobarem tots— d'aigua de l'aixeta edulcorada amb la pastilla del subjectivisme amargant. Ideal per a la gent de la nostra generació: vocabulari fàcil, poc text —no volem que se'n ressenti la nostra capacitat de concentració— i opinions tan esbiaixades que només les podran prendre seriosament aquelles persones que defensen la competència i el lliure mercat en els sectors estratègics. Si ets d'aquests últims: Deixa de llegir, agafa aquella targeta de crèdit amb els costats gastats, pinta-te-la i concentrat en acabar l'MBA d'ESADE que encara heretarà l'empresa el teu cosí Jacobo.

Quin serà el perfil de les publicacions?

I ara ve quan la cosa es posa una mica seriosa. Haureu entrevist amb el to que en general el que pretenc és generar "JaJa's". Una mica de conyeta irreverent. Generalment aquest serà l'estil predominant i és el que volia fer des d'un inici. Però com sabran els que em coneixen millor, també m'agrada fer els meus "pinitos" en el món del periodisme una mica més seriós. Així doncs, aprofitaré l'avinentesa per publicar articles que conservaran el to però estaran acompanyats d'informació més objectiva.

Pot ser una genialitat o una autèntica aberració, però probablement tindrà una mica de cada. Que sigui una bona idea no és obstacle perquè la seva aplicació pugui ser un desastre. Com obrir un scape-room, tatuarte la cara del teu ídol o Israel, en general.

Que pretenc amb això?

M'agrada escriure, tot i no ser una persona ni molt llegida, ni molt talentosa, artísticament parlant —en tots els altres àmbits sóc talentosíssim—. Serà una catarsi, un pou on em disposo a llençar totes les meves frustracions. Un crit, sovint de desesperació, que espero que recolliu i feu vostre. (T'he col.lat "catarsi" amb calçador i ni te n'has adonat). En fi, em proposo crear un raconet en el qual la meva necessitat per donar sortida a les meves paranoies i tares es trobi amb la vostra de llegir alguna cosa més que no sigui la pàgina de "contactes" de la Vanguardia. Creant una confluència que si bé és possible que em beneficiï més a mi que a vosaltres, a nivell de "purgar merda", ús distraurà una miqueta.